dilluns, 25 d’abril del 2016

PREVISIÓ SOBRE EL FUTUR DEL JOVENT

En el futur no hi haurà jovent intel.ligent com ara, el jovent cada vegada anirà a pitjor. Els d'ara ja no som com els d'abans. Esperem que en ho donin tot mastegat, que tan sols en posar una paraula a "GOOGLE" ens surti la resposta. En el futur ja no tindran ni això, hi haurà uns robots que els ho faran tot. Ells explicaran els seus pensaments o ni això: tan sols en pensar el que volen fer el robot ja ho farà tot sol.

Aquests robots funcionaran amb bateries de 72h, i perquè cap adolescent es quedi sense bateria tan sols endollant-lo uan hora estarà carregat al 100%.
a les aules hi haurà els robots asseguts a la cadira i l'alumne al pati. Aquell alumne que tingui interès per les clases en arribar a casa es sincronitzarà amb el robot i captarà un 70% de l'informació.

Durant el dia a dia aniràn amb aquest robot. Sobretot a l'hora d'anar a comprar, de portar coses de pes, de mirar si els hi han tornat bé el canvi. El problema vindrà qaun vulguin quedar amb la parella. El robot farà el que voldrà i explicarà als pares moltes coses. En aquets momentr hauran de deixar-lo a casa,  si no volen explicar res. Si es troben amb algun inconvenient  hauran d'espavilar-se sols sense l'ajuda del robot. Els costarà molt ja que portaran la vida sense fer res.

diumenge, 24 d’abril del 2016

TIRA CÒMICA

En un dia normal a les 11 del vespre; me'n vaig anar a dormir. El dia següent tenia un partit per arbitrar.

Vaig rentar-me les dents, la cara, vaig anar al lavabo, vaig preparar-me les coses per al dia següent i em vaig estar al llit. Havia tingut un dia dur i vaig caure en un son molt profund.
- Bon dia, Ramon!
-Igualment, Maria.
-Hola, Ramon. Que passis un bon dia.
-Si gràcies Eugeni.
 Aquets dialegs eren alhora, em tornava boig. em  van saludar om a miním de casa seva a la feina vint persones. Un fet molt estrany perquè el trajecte era de 10 minuts, si arribava.

Em vaig despertar, encara recordava tothom que m'havia elogiat en aquell meravellòs somni. Vaig sortir al cxarrer esperant rebre aquelles simpàtiques salutacions, però no en vaig tenir ni una.

Va ser un partit complicat. Els jugadors es barallavenn entre ells, l'insultaven a ell.
-Fill de puta, no saps aribitrar -arribava des de les grades.
-És que no saps fer res -deia un jugador.
-Vas a favor de l'altre equip -cridava un altre jugador.
-Però no veus que és un penal -li dei aun entrenador.

Des de les grades no deixaven de arribar crits, es va llençar algun material. Van expulsar l'entrenador que el va cridar i un jugador de l'altre equip que va sobrepassar els límits.

Es va adonar que no tot eren flors i violes com en el seu somni i més en la seva feina, perquè ets molt jutjat.