NASCUT PER UN MOTIU

Només penso que quasi no fa ni un any que vaig sortir de la panxa de la meva mare. I ja m'estan ensenyant mil i una coses que hauré d'aplicar d'aquí a molt poc.

Van passant els dies i segueixo pensant en el meu futur: que serà de mi? On estaré d'aquí tan sols uns anys? Que en faran de mi? Jo aquí sóc feliç amb els meus companys sense cap preocupació i sabent que la vida de ningú depèn de mi.

Han passat dies, setmanes, mesos i algun any també. Ara em toca fer la meva funció, no sé sí m'agradarà sí agradaré de la manera que sóc, no sé res, estic aquí al mig d'un merder que no sé si sortirà bé.

Ha arribat el dia, vaig acompanyat de diverses persones, em presenten, la impressió amb la meva nova mestressa és bona. Sóc un gos pigall i ara em toca ajudar aquesta senyora en el seu dia a dia. M'ha explicat que no és el primer gos pigall que té i això em deixa més tranquil.

LA NOIETA DEL "BOOK" DE FOTOS

Vét aquí una vegada una noieta que, quan ja anava cap a casa, es va trobar uns dinerets.

Quan va arribar a casa es preguntava què en podia fer. Un viatge de un cap de setmana? No, si no tinc nòvio no té gràcia es responia ella mateixa. mentre estigui soltera o em ve de gust fer res, es lementava. I just en aquell moment va pensar de fer-se un "book" de fotos on quedés d'allò més guapa.

Al dia següent a la tarda ja el tenia fet, va agafar la foto que més li agradava i la va penjar a la seva pàgina de "edarling".

No van passar ni tan sols 5 minuts que ja havia rebut més de 15 correus. Va retornar missatges a cada un d'ells però cap li va agradar, un no tenia plans de futur, l'altre no treballava, l'altre no havia estudiat mai...

Quan ja no podia més va rebre un últim missatge, era el noi perfecte: treballava, cuinava i a sobre el trobava molt guapo. La noieta va quedar amb ell, tot i que la mare li va dir que vigilés que no li passés res. el que ningú sabia i ell tampoc és que era l'amor de la seva vida, era un company de classe de l'institut del qual s'havia enamorat. Però això era un secret que no pensava dir a ningú ni tan sols a ell.

COM SÓC?

Em dic Júlia Podall i SÓC  una persona estudiosa, amigable, responsable, empàtica... FAIG natació sincronitzada al club natació Granollers. Entreno unes 26h setmanals. M'agrada molt aquest esport. A més a més em fa tenir una disciplina molt gran i crec que això és bo.

Què vull ser de gran? Feia uns anys que ho tenia molt clar que em volia dedicar a la cuina però tan sols fa uns mesos que no ho acabo de veure clar, no li veig un bon futur. Ho podria fer com afició i trobar una altre ofici que m'inspirés, però encara estic buscant-lo. M'ENCANTA la cuina, per això és el que em volia dedicar, m'agrada més la part de les postres que les altres. També podríem dir que m'encanta anar als escoltes, perquè penso en mi, em fa créixer com a persona, em distrec del dia a dia i m'ho passo bé.

La veritat és que m'agrada ESCRIURE quan estic inspirada, m'agraden més els textos de reflexionar que els altres. El problema que tinc és que faig moltes faltes d'ortografia però tot es pot millorar.